Crònica de la nit electoral del Partit Popular de Catalunya a l'Hotel Grand Marina
Soferts incansables, els simpatitzants del Partit Popular que ahir es reunien a l’Hotel Grand Marina del World Trade Center estaven disposats a lluitar en la seva particular batalla. Res feia preveure cap mena de contratemps en una mapa d’Espanya pintada de blau que mostrava la televisió sintonitzada en TV3 en què tots els simpatitzants es fixaven per seguir la nit electoral. A l’altra costat de l’escenari on més tard parlarien Jorge Fernàndez i Alícia Sánchez Camacho, el programa especial de Televisió Espanyola concentrava a uns pocs seguidors que podien gaudir de plans generals de simpatitzants celebrant a l’avinguda Gènova de Madrid.
Des de feia mesos les eleccions estaven guanyades i el silenci de Rajoy era prova que només calia esperar assegut. La crisi que tot s’ho endú per davant (també els governs que intenten domar-la) havia adobat el terreny per una victòria per majoria absoluta que les enquestes ja pronosticaven. Potser en previsió d’una nit d’alegries amb molt a celebrar o potser perquè encara arrosseguen la tradició de vestir-se amb les millors gales els diumenges, els simpatitzants del PP anaven arribant a la sala mudats com qui va a una festa (Díez fins i tot s’atrevia a utilitzar el desprestigiat tòpic “La festa de la democràcia” per qualificar el desenvolupament de la jornada electoral en la primera valoració de la nit a la sala de premsa). No obstant, de les celebracions ja se’n encarregaven els de Madrid, perquè els simpatitzants de la sala tenien la majoria absoluta del PP ben coll avall des de feia dies, però pocs s’atrevien a posar la mà al foc per al color que finalment tenyiria Catalunya.
Paper difícil, el dels seguidors que, tot i celebrar amb crits eufòrics, confeti i copa de cava els discursos de valoració de Díaz i Camacho, observaven per la televisió amb certa resignació que les felicitacions a Catalunya se les enduia CIU, i que el Partit Popular a Catalunya amb el vent a favor ara més que mai, no havia aconseguit trencar la barrera dels 12 diputats de l’any 2000 i s’havia de conformar amb la tercera posició i tan sols 3 diputats més que ara feia tres anys.
