Crítica del disc “De bosc” (2012) de Pau Vallvé
Posem-nos-hi de cara, el
món s’acaba. Ara ja no podem fer gran cosa per canviar el destí. La decadència
de l’espècie humana està arribant en els nostres dies fins a cotes insospitades
i el col·lapse social és al tombar de la cantonada. Polítics corruptes i el
desglaç del casquet polar àrtic. Tot ben mesclat. De sobte, la fusió inesperada
dels reactors d’una central nuclear, per exemple. El món és a punt
d’evaporar-se. Això sí, mentre correm
per arribar a temps d’acomiadar-nos de vells amics que fa temps que no veiem,
sonaran loops de guitarres i percussions creixents. Pau Vallvé ens hi posa la
banda sonora.
 |
| Portada de "De bosc" |
“De bosc” és el segon disc de Pau Vallvé en la seva faceta de cantautor pop que va encetar fa dos anys amb “2010”, un treball on deixava enrere anteriors projectes en què el barceloní publicava sota pseudònim. Vallvé aconsegueix seguir el fil del seu anterior compacte en els aspectes en què més havia aconseguit destacar. Cançons curtes que creixen en pocs minuts fins a esclatar de percussió en un èpic final. Un treball que incorpora els retocs de postproducció necessaris per donar consistència i cos a les cançons, però en la justa mesura per no sobrecarregar el disc.
Desimbolt de
parafernàlies innecessàries, les lletres prenen més rellevància i Vallvé és més
curós amb el que explica. Convida a aturar-se al marge al marge del camí per
veure-les passar i fer-ne uns versos. Transmet la quietud i seguretat d’aquell
que sap que ja no estem a temps de posar-hi remei. Un disc de calma i reflexió
en què s’enumeren els últims desitjos i voluntats de l’artista per deixar-ho
tot ben lligat en el moment final.
La composició i gravació
de “De bosc” ha estat una obra
d’orfebreria. Percussionista de formació, és un multi-instrumentista capaç de
desenvolupar ell sol bases d’acords, notes i ritmes que omplen el disc com si
hi col·laborés una completa banda de pop. El seu millor aliat és el looper, un
aparell que permet gravar rodes de diferents instruments i efectes perquè es repeteixin
i se sumin els uns sobre els altres. A una guitarra acústica s’hi afegeixen uns
cors, després una guitarra elèctrica, el baix i una explosió de bateria. A
sobre d’aquesta base Vallvé pot incorporar-hi un puntejat i deixar-hi anar la
seva veu. De vellut en els greus i afectada en els aguts, és càlida en les
peces més acústiques i suficientment contundent en els cors que incorpora en
els crescendos. Recorda tímidament a la de Thom Yorke, el cantant de Radiohead,
un admirat referent que ha influenciat el cantautor durant tota la seva carrera
musical.
Com el mateix Vallvé explica
a la seva pàgina web, “De bosc” és una manera de ser d’algú reservat, poc amant
de les multituds i que tendeix a anar a la seva. L’autor aconsegueix impregnar
el disc d’aquesta essència i aconsegueix fer-nos entendre a la primera escolta
de què es tracta aquest particular univers que ens vol apropar. Un microclima que
obliga a escoltar el disc com una peça en conjunt més que no pas com una suma
de cançons. Aquest caràcter global exigeix a l’oient estar atent als matisos de
les cançons. Acostumats a la recent moda de l’edició de senzills individuals, o
a tot estirar, la publicació de cançons sense continuïtat entaforades en un
disc, s’agraeix aquesta aposta que sembla més pròpia dels anys 90 que de l’era
digital.
D’entre les peces en destaca “Un gran riu de fang”, en què Vallvé tria el superpoder de parar el temps per tal de no caure en el gran riu de fang que s’acosta. Una cançó que anticipa la nostàlgia pels moments que vivim i mai tornaran amb una enganxosa melodia a la tornada. “Vaga general” és un crescendo continu de 3 minuts. Una cançó instrumental que no té res a veure amb la cançó protesta ni amb el rock contestatari, però el títol fa prou explícit la seva voluntat reivindicativa. I a les acaballes del disc, la extremada senzillesa de la lletra De bosc II s’alia amb la delicadesa del xilòfon que acompanya la guitarra. Uns versos de comiat que resumeixen l’essència del disc. “I viure més lluny, i viure més fort, i viure més lent, i viure tranquil, i acabar essent de bosc”.
