Imagineu-vos un grup de música que es defineix per allò que el diferència dels altres. Els del grup no volen fer música per les masses, s’autoprodueixen els discs i prefereixen no fer concerts en grans sales, en què no hi ha proximitat amb el públic (indispensable per comprendre el veritable missatge de les seves cançons). Fins i tot, pensen que més val haver de seguir amb la feina que els manté que no pas dedicar-se al complet a la música venuts a una discogràfica multinacional, i canten en l’idioma que senten. O no, ni hi han pensat.

I resulta que els seus principis i el seu savoir-faire es converteixen en mainstream. I que duri.