Entrevista a Àlex Monner

En aquest blog, que ja torna a agonitzar, aniré penjant alguns dels meus treballs. Començo amb una entrevista que li vaig fer a l'actor Àlex Monner el 6 d'Abril del 2011.




Àlex Monner: “I si estic
vivint en un món fals?”

El jove actor protagonista de la sèrie de TV3 Polseres Vermelles es mostra escèptic davant la popularitat, i parla sobre els seus projectes de futur a la gran pantalla.


Q
uedo amb l’Àlex a la porta de l’institut on estudia 4t d’ESO. Em diu per telèfon que últimament està molt enfeinat i li proposo trobar-nos al migdia, tot just després de les classes del matí. El dia de l’entrevista em costa reconèixer-lo a primera vista. M’imagino un d’aquells nois que aparenta més anys dels que realment té i inconscientment busco a algú sense cabell (tal com surt a la sèrie de televisió, en què interpreta un malat de càncer). Després d’uns instants de confusió, el reconec enmig d’un grup de nois que s’acomiaden en un bar del costat de l’institut. Em pregunta quant durarà l’entrevista. “Uns tres quarts d’hora, més o menys”, contesto. Es sorprèn de la llargada, somriu, i després de saber la durada de la conversa, conclou que millor que els seus amics no l’esperin i es s’acomiada d’ells fins l’endemà. “Ho sento Àlex, ha de ser una entrevista força extensa... I gràcies per haver acceptat”. “No, no et preocupis! Has dinat?”, contesta efusiu. Ell sembla estar més acostumat a respondre entrevistes que no pas jo a fer-les, i tant sols té 16 anys.

Com comences en el món de la interpretació?
De petit mai havia actuat, no havia fet ni teatre, ni cinema ni televisió. Vaig començar en el món de la interpretació amb Herois, la pel·lícula de Pau Freixa i Albert Espinosa. Van venir uns caçatalents ara farà dos anys a l’escola mentre fèiem una activitat de teatre perquè buscaven cares per uns perfils definits, els dels 6 protagonistes de la pel·lícula. Em van donar uns papers que m’havia de preparar i em van proposar d’anar al càsting. Hi vaig anar i em van agafar.

Explica’m com era un dia de rodatge d’Herois.
Ens van portar als 6 nens de la pel·lícula en una casa de colònies. Al matí ens aixecàvem (alguns més tard que d’altres, depenent del pla de rodatge del dia), i després de passar per vestuari i perruqueria, començàvem a rodar i no paràvem en tot el dia.

Què va significar haver de conviure en una casa de colònies durant el rodatge?
Crec que és una de les coses més important que ha introduït el Pau Freixas en el rodatge amb nens. Per exemple, la Mireia Vila Puig i la Joana Vila Puig [germanes de 14 i 16 anys, han actuat amb l’Àlex a Herois i Polseres Vermelles respectivament] estan rodant un curt amb la Marina Comes [Goya a l’actriu revelació de l’any 2011 per Pa Negre]. També conviuran en una casa de colònies, una cosa que abans era impensable de plantejar.
A mi em va aportat molta confiança amb l’equip de rodatge, tant d’Herois com de Polseres Vermelles. De fet, ara tots els actors tenim una relació de germans, i abans del rodatge ni ens coneixíem.

El rodatge d’Herois no us va coincidir amb període lectiu, però el de Polseres Vermelles sí, oi?
Sí, el d’Herois va ser l’estiu del 2009 i ens va ocupar només les vacances, però el rodatge dels últims capítols de Polseres ens va coincidir amb l’inici del curs 2010, i vaig haver de saltar-me les classes. Sóc el personatge protagonista, participava en moltes trames i havia de rodar diverses seqüències al dia. Els altres nens sí que van poder anar a l’escola, el Nil Cardoner [interpreta un noi en coma] sobretot, però jo m’ho vaig haver de saltar tot.
Vaig arribar un mes i deu dies després a 4t d’ESO per començar des de zero, i vaig suspendre set assignatures...

Has pogut remuntar?
Sí, aquest trimestre tant sols n’he suspès una.

Durant el mes que no vau anar a l’escola, hi havia algú que us ajudés a posar-vos al dia amb els estudis?
Sí, la Berta Roig. S’encarregava de portar-nos als estudis però fèiem molt poc. Eren onze hores de rodatge: vuit per rodar i tres per estudiar els guions del dia següent. Acabes mort, i a les hores que ens quedaven lliures ens donaven descans. El més important era acabar el rodatge. Ho vam compaginar com vam poder.
A més a més, ens van assignar una coach, la Laia Ricard. Era una mica com la nostra mare dins el rodatge, s’encarregava dels sis. I ens ensenyava, a part d’interpretar, qüestions morals; quan teníem una escena de plorar, ens quedàvem “fets pols” i ella estava allà per animar-nos i ajudar-nos a diferenciar entre la realitat i la ficció.

Com construeixes el personatge del Lleó?
La construcció comença a partir dels càstings, on et van marcant les intencions del personatge. En el Lleó, el més important era treure-li dramatisme a totes les situacions tràgiques que havia de viure.
L’Albert Espinosa va ser una referència. Em va poder aconsellar amb el tema del càncer, una experiència per la qual havia hagut de passar de petit. No hi havia ningú que ens pogués aconsellar millor.

Polseres Vermelles comença amb un 14% d’audiència, i l’últim dilluns va fer rècord: un 18,3%. Com t’expliques aquesta tendència ascendent?
Crec que la gent tenia por al drama, i a mesura que ha anat abançant la sèrie, els espectadors s’han adonat que el que precisament pretén Polseres vermelles és desdramatitzar. A més a més, les trames han anat pujant de to. Ara apareixen històries de trio amorós, més personatges amb els què jugar... Després de la mort de l’Ignasi [personatge de la sèrie], jo ja m’esperava que la gent s’enganxés encara més a Polseres.

Imagina que sorgeix un projecte interessant que t’ocupa part del curs i no et permet seguir els estudis. L’agafes?
És una situació que moltes vegades m’he plantejat. Si no fos un projecte extraordinàriament bo, no l’agafaria. Per mi el que és primordial són els estudis.
Ara estic en un rodatge, un projecte molt bo però en que només perdo 8 dies d’escola.

Quin projecte és?
La tercera part de la saga Rec, de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Es dirà Rec 3 Gènesis i serà l’origen de la saga; explicarà com es va començar a estendre el virus. El meu personatge es diu Adrián, el cosí d’un dels protagonistes.

El 24 de Març, l’Albert Espinosa presentava el seu llibre “Si tu em dius vine jo ho deixo tot... però digue’m vine” i els actors de Polseres Vermelles n’havíeu de llegir fragments a l’acte, que finalment es va suspendre per la massiva afluència de públic. Erets conscient que tenies tants seguidors?
Què va, no en tenia ni idea! Sabia que es veia i sabia que hi havia noies i nois que els agradava la sèrie i estaven implicats amb el tema, però arribar aquest fenòmens fan era inimaginable. Per exemple, ara en els rodatges de Rec3 estem a Sant Pere de Vilamajor, i cada tarda hi ha més de 20 persones esperant que surti del rodatge per demanar-me fotos i autògrafs.

Creus que ets famós?
Per un grup determinat de gent suposo que sí, però per la resta d’Espanya no. Suposo que per un grup determinat de gent sí seré famós, però jo no me’n considero.
Famosa és la gent que explica la seva vida a la premsa rosa, o famosa és la gent que promociona un cartell de pel·lícula. Jo de moment encara no he promocionat res, el meu nom encara no ha aparegut en cap cartell.

I amb la pel·lícula de Rec3, no tens por que augmenti la popularitat?
No, por no. Cap por.

Tens ganes de ser més popular?
No, al contrari! La fama l’odio, no m’aporta res com a persona. Jo sempre dic que la persona que em ve a demanar una foto està enamorada del personatge. “El Lleó és el puto amo!”. Molt bé, però tu a mi no em coneixes, em vens a demanar una foto perquè surto per la tele. És com un món molt fals. Els t’estimos de les fans són falsos i molt intensos a la vegada: ho poden dir amb tota la intensitat però és que no em coneixen.. Això moltes vegades em ronda pel cap, si estaré vivint en un món fals. Potser la gent no t’aprecia pel que ets, o està amb tu per un personatge.
L’altre dia vaig sortir de les classes de teatre i hi havia 25 nenes esperant-me fora. No tenia ganes de somriure. És la meva vida privada, i aquí si que fa mal que hi entrin.

 Fama ascendent
L’Àlex m’explica multitud d’anècdotes sobre la fama: l’aturen en llocs inimaginables i les fans no li perden la pista a les xarxes socials. Tot i això, sempre intenta relativitzar i repeteix sovint que la popularitat és pa per avui i gana per demà. Té la sensació que el fet que l’aturin pel carrer segueix essent ocasional i que amb el temps la gent s’oblidarà d’ell i no el molestaran més.
Però si la fama és quelcom intrínsec dels projectes a la tele i la televisió, l’Àlex s’haurà de fer la idea que, de moment, encara no pot oblidar-se de les seves insistents seguidores. TV3 ja ha confirmat que hi haurà una nova temporada de Polseres Vermelles i està previst que Rec 3 s'estreni a Espanya el 30 d'abril de 2012.

Com viuen la popularitat la teva família i amics?
És difícil per ells. L’altre dia havia sortit a comprar amb la meva família, i en entrar a un carrer estret i poc transitat on creiem que ningú podria molestar, ens vam trobar 3 nenes cridant perquè em volien fer una foto i demanar-me un autògraf.
A partir de la segona foto, és com si el xip de ma mare canviés. “Ja no estic sortint amb el meu fill, sinó amb el meu fill i el Lleó” I això crec que costa d’assimilar. Tot i això, tinc el suport incondicional tant els amics com de la família. I el més important, estan aconseguint que toqui de peus a terra. És molt fàcil que se’t puguin els fums. En aquest tema els ho agraeixo moltíssim. 

4 comentaris:

Cèliaa* ha dit...

Hola, m'ha agradat olt el l'entrevista a l'Alex i jo i una amiga som molt fans de l'Alex i tenim un blog sobre ell i et volia demanar si podem posar la teva enttrevista. Em pots enviar la reposta per correu siusplau? 18demaig@gmail.com Moltes gracies!

Anònim ha dit...

Hola m'ha agradat molt la entrevista ha sigut molt sincera de part del Alex!
Jo moltes vegades paso per devant de la seva escola i sempre esta amb els seus amics i mai he vist que el tractesin diferen!

Estic impacient per la nova temporada de Polseres Vermelles

Anònim ha dit...

Hola!, m'ha agradat molt aquesta entrevista, és molt divertida i molt bona. Volia preguntar si la puc penjar en una pàgina que tenim una amiga meva i jo al facebook, si no pot ser doncs no pasa res, moltes Gràcies!! :)

Anònim ha dit...

m'agrada tant aquesta entrevista que ja me la he llegit 2 vegades i justament a l'escola que anava el Alex Monner que és el Sunion està al costat de casa meva jejeje
M'encanta polseres vermelles vull que arribi la nova temporada ja però la pel·licula de Herois també m'ha agradat molt el final no s'esperava !!!
Una pel·licula i una serie genial